Eleccions 2011. Com poden tenir veu els treballadors i el jovent?
Per una alternativa a aquest consens capitalista putrefacte!
R. Mac (Barcelona) 7/9/11
Per nosaltres està molt clar que ni el PP ni el PSOE tenen les respostes. Ells son cares de la mateixa moneda capitalista. El PSOE vol FINGIR una fatxada amical amb els obrers, però aquests no oblidaran els seus paquets d
Per una opció realment democràtica en les eleccions.
El sistema parlamentari actual està dissenyat per afavorir els interessos dl capitalisme. Cada cop apareixen obstacles que fan difícil que els treballadors accedeixin a aquestes institucions “democràtiques” en favor dels seus interessos. El recent canvi de la llei per dificultar encara més la representació dels partits petits és una prova més en aquest sentit, com la proposta del PSOE i PP d
El 15-M és un nou moviment de joves amb moltes possibilitats. Necessita seguir-se contruïnt, especialment, si es vincula amb els treballadors, els sindicats, i amb altres lluites que seguiran portant-se a terme. Com poden els treballadors valer-se de les eleccions per impulsar una alternativa real al sistema biartidista? Si bé és cert que 15-M ha demostrat que els esdeveniments als carrers poden ser molt més decisius que les eleccions, nosaltres defensem que la discussió al voltant les eleccions pot ser utilitzada per introduir el missatge del moviment en el discurs públic.
IU ha fet una cridada per una “gran coalició” en les eleccions. Però, desafortunadament, les experiències de "coalició" d'IU s'han limitat a donar suport ajuntaments del PSOE, i muntar candidatures electorals amb elements "verds" que a cada pas arriben a compromisos amb el capitalisme. Si bé, una coalició de forces anticapitalistes d'esquerra, és una cosa que defensem, no es pot construir partint d'aquestes polítiques. Per aquest motiu, IU és vist per molts com part de l'actual sistema polític. Només si s'adopta un programa consistent de ruptura amb el capitalisme, basat en lluites i moviments com el 15-M, pot evolucionar en un sentit encertat.
L'organització internacional a la qual pertany Socialisme Revolucionari, el Comitè per una Internacional dels Treballadors (CIT), ha demostrat que es pot tenir com a vàlids representants a persones que no es venguin ni caiguin en el joc dels partits capitalistes. Arreu del món, tenim regidors, 2 diputats al parlament irlandès i fins i tot un eurodiputat que, un cop elegits, només accepten el salari d'un obrer, igual que les persones a qui representen. Llavors, utilitzen les seves posicions parlamentàries i en els ajuntaments per construir el moviment al carrer i lluitar per cada possible reforma, utilitzant aquesta posició com una plataforma per acabar amb el capitalisme. Aquesta ha de ser la posició del 15-M, els treballadors espanyols i la joventut cap al procés electoral en curs.
Construir un front anticapitalista a les eleccions
Socialisme Revolucionari reivindica la formació d'un Front Anticapitalista per a les eleccions. No com un fi en si mateix sinó com a unitat entre diferents forces polítiques i socials, per tal de construir un moviment capaç de desafiar el capitalisme. Un front comú al voltant d'un programa comú per a les eleccions, podria desenvolupar-se organitzativament en el futur, i constituir la base per a una nova alternativa política de masses, que hauria de ser plenament democràtica i permetre del tot l'existència de diferents grups en el seu si.
Defensem la presentació conjunta de candidats sota una mateixa bandera de lluita procedents de diferents rerefons polítics, tradicions i moviments, incloent activistes del 15-M, activistes sindicals, activistes d'IU, i activistes i organitzacions anticapitalistes ja existents. Aquests candidats haurien de donar comptes, al seu torn, davant els treballadors i la joventut en lluita. Assemblees locals i de centres de treball haurien de discutir democràticament i triar candidats per presentar-se, com a part d'un front anticapitalista ampli, segons un programa pactat.
Quin tipus de programa es necessita?
Reivindiquem un programa d'unitat per un Front Anticapitalista que inclogui les següents demandes:
-No a la privatització, i reversió de les mesures d'austeritat,
-No a les retallades, no més desnonaments,
-No al pagament del deute dels banquers,
-No participar en coalicions i pactes amb partits capitalistes.
-Prou de corrupció política! Que els representants es quedin només el sou mitjà dels treballadors als que representen, i sotmetin els seus comptes al control de tot l'electorat.
- No a la llei electoral ni al sistema bipartidista! Per una assemblea constituent genuïnament democràtica, sota control d'assemblees democràtiques de gent treballadora.
-Per una alternativa de propietat i control públic democràtic de bancs i sectors estratègics de l'economia, a la crisi capitalista i els plans d'austeritat.
Els representants i organitzacions existents haurien de ser jutjats pel que han fet, no pel que diuen que faran. Però per sobre de tot aquests representants haurien de donar suport a la construcció d'un moviment a la base al voltant de propostes del tipus de les exposades amunt. Lligat a aquesta perspectiva, el 15-M ha de construir-se com un moviment de masses democràtic, amb estructures representatives democràtiques en cada comunitat, centre de treball i centre educatiu, amb un control complet des de baix i dret a revocació, vinculant-se a nivell regional i estatal.
No esperis a les eleccions, lluita ara a la teva comunitat i el teu centre de treball! Necessitem construir des de baix la convocatòria d'una vaga general contra els plans d'austeritat com a primer pas!
Hem de lluitar per una democràcia real en els sindicats, per trencar el control dels líders venuts i transformar els sindicats en instruments reals de lluita per a la nostra classe.
També utilitzarem les eleccions per promoure les idees d'una democràcia socialista genuïna, i de la lluita per un govern de la població treballadora, i una societat genuïnament socialista, que inclogui la necessitat de nacionalitzar els bancs i grans companyies sota un control dels treballadors . ’empitjora diariament, amb el caos als mercats internacionals i una incertesa endèmica, de cara al futur. Aquesta crisis sembla que es fa més profunda, i s’espera que siguem nosaltres qui acabem pagant-la. La reacció, de cara a aquesta situació miserable, ha començat, i es perllonga, amb el moviment 15-M. Aquesta resposta ha d’intensificar-se. Però, ¿com podrien els treballadors, els joves i els aturats respondre a l’arribada de les eleccions del 22 de novembre?’austeritat, favorables al mercat. El PP continuarà amb les mateixes politiques, però d’una manera encara més brutal, incloent una retòrica racista, nacionalista i anti-immigrants. Qualsevol nou govern s’enfrontarà probablement a grans problemes immediatament, degut a que posseeixen el mateix tipus de respostes fonamentals a la crisi, lo qual donarà lloc, com resultat inevitable, a l’empitjorament de la situació econòmica i conduirà a nous conflictes de classe. Els plans d’austeritat, l’endeutament i l’atur seran els temes fonamentals en aquestes eleccions. L’experiència de la crisis a Europa mostra que les mesures d’austeritat no resoldran la crisis d’endeutament, o generaran la creació de nous llocs de treball, ni un creixement en l’economia. Segons la nostra perspectiva, l’única forma duradora de solucionar aquest tipus de qüestions tot afavorit a la classe obrera, és adoptant un programa que tingui com finalitat la ruptura amb la dictadura dels mercats, que és la causa principal d’aquesta situació desastrosa. Qualsevol reforma progressista aconseguida en un futur, serà producte de lluites massives.’ ilegalitzar dèficits” com una forma d’institucionalitzar el neoliberalisme descarat. Les acampades i assemblees varen reflectir el desig d’un bon sector de gent ordinària de prendre les decisions respecte els seus problemes quotidians, sense limitar-se a votar al voltant d’un cop cada 4 anys per algú que ni tan sols et mereix confiança. I mira per on, aquí vegem l’eix central del que necessitem!