21/09/2014 Philip Stott, Partit Socialista Escòcia (CIT a Escòcia). Original publicat el 19/09/2014 a socialistpartyscotlaind.org.uk
La campanya per la independència d'Escòcia, en una lluita ferotge contra el sistema capitalista britànic, va guanyar el suport de més d'1,6 milions de persones, la gran majoria de la classe treballadora, assegurant un 45% dels vots. El “No” va guanyar amb un 55%. Segons l'empresa d'enquestes YouGov, el suport a la independència era només del 24% al gener de 2014. Aquest va incrementar 21 punts en nou mesos, ja que centenars de milers de persones de la classe treballadora es van unir a la campanya del “Sí” buscant un canvi fonamental i una sortida a les polítiques de l'austeritat.
El fet que tants treballadors i joves rebutgessin aquesta intimidació i votessin pel “Sí” reflecteix el desig de moltes “víctimes” de l'austeritat d'utilitzar el referèndum com una arma per contraatacar els polítics establerts.
La càrrega d'intimidació dels laboristes i la premsa capitalista contra els que recolzaven la independència és absurda. El Projecte Terror (nom amb què es coneix la campanya pel “No”) només va ser una campanya d'intimidació. Com ho són les retallades que estan destruint les vides i els barris de la classe treballadora, dia rere dia.
A més, el llegat immediat d'aquesta intervenció brutal de la classe capitalista en una classe treballadora radicalitzada amb les piles carregades a Escòcia, que a més, ha sigut “educada” sobre fins a on està disposada a anar l'elit capitalista per a defensar els seus propis interessos.
En una aclaparadora majoria, els que han votat “Sí”, naturalment, se senten decebuts, però també tenen la intenció de continuar la lluita contra les retallades i per un nou futur polític per a Escòcia. De fet, senten que s'ha de mantenir l'impuls del referèndum després d'aquest.
Moltes d'aquestes persones descontentes de la classe treballadora es poden guanyar al socialisme i a un nou partit de la classe treballadora a Escòcia. La tasca d'establir una nova força política per a la classe treballadora és una cosa cap a la que els socialistes i els activistes sindicals necessiten virar la seva atenció després del referèndum.
Com a exemple d'aquest estat d'ànim, el Partit Socilista Escòcia va rebre aquest text d'un jove de 22 anys després dels resultats: “Estic decebut amb els resultats, però m'han ajudat a decidir-me a enviar la meva sol·licitud per a unir-me al vostre partit. Estic al 100% amb el Partit Socialista.”
Altíssima participació
3,5 milions de persones van votar al referèndum, el que suposa una participació del 85% que va batre tots els rècords. La participació a les zones obreres no ha tingut precedents. A les zones d'habitatges subvencionats va arribar a més del 70%. Això es troba en fort contrast amb la mitjana de participació a les eleccions locals del 25-30%. Centenars de milers de treballadors van votar “Sí”, buscant una sortida a les brutals mesures d'austeritat i contra l'elit política capitalista que està imposant aquestes retallades.
Les zones obreres incloent Glasgow (la ciutat més gran d'Escòcia), Dundee, North Lanarkshire i West Dunbartonshire van votar per la independència. També ho van fer majoritàriament els barris obrers de ciutats i pobles dels voltants d'Escòcia.
Alguns treballadors van votar pel “No”, molts amb reticències i enfrentant-se al tsunami d'amenaces i xantatges de les grans empreses i els mitjans de comunicació, que les empreses es recol·locarien a Anglaterra, es perdrien molts llocs de treball i els treballadors es trobarien amb pitjors condicions sota la independència.
La gran majoria dels mitjans de comunicació van mostrar una hostilitat salvatge contra la independència. Només un diari a Escòcia, l'edició del diumenge del “Herald”, donava suport al “Sí”. L'obvi biaix de la BBC va causar indignació i la va assenyalar com a braç dels interessos de les grans empreses. El SNP no va donar cap resposta clara a aquests atacs. En emfatitzar el seu desig de retallar l'impost de societats a les grans empreses i d'una unió monetària que mantindria a una Escòcia independent en el parany de l'austeritat, va deixar sense contestar la majoria de la propaganda del Projecte Terror.
Un altre factor clau del resultat va ser la manca de confiança en la proposta dels líders del SNP per una Escòcia independent, amb una continuació del capitalisme i sense una sortida clara a les retallades. La manca de confiança en Alex Salmond i el SNP es van expressar contínuament durant la campanya. Moltes persones, quan se'ls preguntava en les enquestes, contestaven que Escòcia i les seves pròpies famílies estarien pitjor econòmicament sota la versió del SNP d'independència.
Construcció d'un nou partit
Amb un partit de les masses treballadores hauria sigut possible mobilitzar un suport més gran pel “Sí” basat en una política clara de fi de l'austeritat, propietat pública dels sectors clau de l'economia, salaris dignes, etc. Això significa una Escòcia socialista que no defensi els interessos dels milionaris sinó dels milions de persones a Escòcia. L'assistència massiva i entusiasta a la campanya de Tommy Sheridan i d' “Esperança contra el Terror”, en què el Partit Socialista Escòcia ha jugat un rol fonamental, subratlla aquest potencial.
És urgent començar a prendre passos en la construcció d'un partit massiu que proporcioni una expressió política a la classe treballadora. Si això es retarda hi ha el perill que es perdi l'oportunitat i que en el seu lloc augmenti el suport al pro-capitalista SNP. Fins i tot els laboristes, malgrat les seves traïcions, podrien tenir un repunt a curt termini en el seu suport electoral per a les eleccions al parlament de Westminster el proper any, quan es plantegi la qüestió d'arrabassar als toris el govern.
L'exemple d'Espanya i l'auge de Podemos en les recents eleccions europees, un nou partit que va rebre milions de vots, és una mostra del que es pot aconseguir. L'autoritat que s'ha contruit a través de la campanya “Esperança contra el Terror”, vol dir que Tommy Sheridan, juntament amb socialistes, sindicalistes del RMT (sindicat de ferrocarril i transport) i altres podrien ajudar a fundar aquest nou partit que podria créixer ràpidament.
Com va predir Partit Socialista Escòcia, el referèndum ha estat utilitzat com a arma per molts treballadors per a protestar contra l'elit política i l'austeritat que s'està imposant sobre barris i localitats de tot el país. Per tant, hi va haver una gran diferenciació de classe marcada en el vot. Les zones més afavorides de la classe mitjana i rural van votar molt majoritàriament pel “No”, a l'igual que la gran majoria de majors de 55 anys. Mentre que la participació va ser molt alta en tota Escòcia, els majors índexs es van donar a les zones rurals i de classe mitjana que es van mobilitzar per a assegurar-se que no guanyés el “Sí”. I aixó, fins i tot a àrees on el SNP ha tingut la seva base tradicional de suport.
Victòria buida
El resultat del referèndum és, en última instància, una victòria buida per a la classe capitalista i l'elit política, i ha portat una nova i inestable situació al sistema capitalista. La concessió de majors poders a Escòcia és ara inevitable i les demandes de més competències per a Gal·les i Irlanda del Nord també s'incrementaran, a l'igual que les crides per alguna forma d'autonomia per a Anglaterra. El primer ministre tory Cameron, hores després del resultat, va prometre un nou acord constitucional perquè “els parlamentaris anglesos decideixin sobre les lleis angleses.”
Com va comentar a la BBC Andrew Marr: “El que va començar com una votació sobre si Escòcia hauria de deixar el Regne Unit o no, s'ha convertit en una extraordinària revolució constitucional anunciada des de Downing Street pel primer ministre”.
Però el problema de la independència escocesa no ha estat “resolt per una generació”, com va sentenciar Cameron. Hi haurà noves demandes de referèndum, especialment després de les eleccions al parlament de Westminster al 2015, ja que tots els partits, incloent els laboristes, continuaran amb les retallades.
Els laboristes perden el suport de la classe treballadora
Però molt més important és que aquest referèndum ha exposat l'erosió del suport als principals partits capitalistes, i en particular al Partit Laborista Escocés. Els tories i els liberal demòcrates son pràcticament espècies en via d'extinció a Escòcia. Però la base de suport als laboristes s'ha vist minada encara més, ja que aquests van actuar com el principal suport del Projecte Terror i per la seva col·laboració colze a colze amb els tories. Com ens va dir un treballador del NHS: “Els laboristes han salvat la unió però han perdut a la classe treballadora”.
Sorprenentment, el líder dels laboristes escocesos Johann Lamont va descriure el resultat com una “victòria”. No obstant això, la base treballadora del laborisme ha estat delmada i aquesta no oblidarà el paper que els laboristes han jugat en el referèndum.
Les limitacions del pro-capitalista SNP també s'han exposat. El potencial per a un nou partit de la classe treballadora a Escòcia ha crescut enormement durant la campanya i és necessari prendre passos concrets i urgents per capitalitar-ho en les següents setmanes.
Hi haurà tant decepció com també una ràbia real i duradora entre milers de treballadors davant aquest resultat, i és molt possible que es donin protestes i manifestacions en els pròxims dies. El sentiment que els mitjans de comunicació, les grans empreses i l'elit política han de ser enderrocats creixerà després del referèndum. No hi ha cap possibilitat que la gran radicalització de la classe treballadora que ha tingut lloc es dissipi mentre se segueixi construint aquesta combativitat i estat d'ànim.
Partit Socialista Escòcia demanda
- Ni un cèntim més de retallades de Westminster implementades a Escòcia per ajuntaments laboristes o del SNP. Establiment dels pressupostos necessaris per a defensar els llocs de treball i els serveis públics.
- Construcció d'un moviment massiu de vagues, manifestacions i protestes contra l'austeritat. Els sindicats han de coordinar la vaga a Escòcia i a tota la Gran Bretanya contra aquesta.
- Construcció d'un nou partit de masses de la classe treballadora per a oferir una alternativa combativa als 1,6 milions de persones que van desafiar el Projecte Terror.