Escòcia: 10 dies que podrien sacsejar els fonaments del capitalisme britànic


14/09/2014, Philip Stott, Partit Socialista Escòcia (CIT a Escòcia), publicat originalment el 08/09/2014 a www.socialistworld.net.

“En les últimes 4 setmanes el suport a la unió s'ha evaporat a un ritme sorprenent. La campanya per la independència ha envaït el territori del “No” amb un atac llampec”(Peter Kellner, YouGov).

Per primera vegada durant la campanya, una enquesta d'opinió ha posicionat el “Sí” per davant amb un 51% de la intenció de vot. L'enquesta de YouGov per al “Sunday Times”, publicada el 6 de setembre, ha sacsejat el sistema polític i econòmic a la Gran Bretanya.
Hores després de la seva publicació, George Osborne va anunciar que els conservadors, laboristes i liberal demòcrates havien acordat un “pla d'acció” que donaria “més poder a Escòcia en qüestions com impostos, pressupostos i estat del benestar”. Aquesta concessió, quan ja més de 500.000 persones han votat per correu, mostra el nivell de pànic a la campanya del “No”.

Enormes errors de càlcul

Irònicament, els líders del SNP (Partit Nacionalista d'Escòcia) havien ofert al 2012 un referèndum amb múltiples opcions que inclouria la qüestió de més competències sobre les que ja té Escòcia. Aquesta va ser rebutjada pel govern de coalició de conservadors i liberal demòcrates i pels laboristes, que amb una actitud prepotent van considerar que podrien infligir una derrota decisiva al SNP i eliminar completament l'amenaça de la independència. Ara estan pagant les conseqüències d'aquest error colossal.

Com va escriure el comentarista i conseller capitalista Andrew Rawnsley al diari “Observer” el cap de setmana: “Estic segur que hi hauria hagut una gran majoria a favor d'una maximització de les competències si s'hagués ofert aquesta opció. Per tant, la meva conclusió és que si Escòcia vota per la independència del Regne Unit, una generació de polítics de Westminster hauran de reflexionar en les seves memòries post-dimissió sobre per què van ser tan lents en detectar-ho i donar-li una resposta adequada.”

Fins i tot si guanya el “No” el proper dijous, està clar que serà inevitable concedir noves competències a Escòcia, a les que ràpidament podrien seguir noves demandes per a un altre referèndum per la independència, com va succeir a Quebec als anys 90.

Una revolta contra l'elit política

Actualment hi ha una possibilitat clara d'una majoria de vots a favor de la independència. No hi ha cap dubte de que hi ha hagut un trasvassament significatiu de suport cap al “Sí”, especialment a les zones obreres d'Escòcia. Com el Partit Socialista Escòcia ha explicat moltes vegades, centenars de milers de persones veuen el referèndum com un vot de càstig contra l'elit política que està implementant retallades en nom de les grans empreses.

 L'enquesta de YouGov subratlla aquest punt. En les últimes 4 setmanes, el suport al “Sí” ha incrementat entre els votants laboristes del 18% al 35%; entre els menors de 40 anys, del 39% al 60%; i entre la classe treballadora, del 41% al 56%. El suport a la independència també ha crescut entre les dones del 33% al 47%.

Grans sectors de la classe treballadora estan prenent l'oportunitat de votar “Sí” per a contraatacar a l'odiada elit política de Westminster que és responsable de les retallades de subsidis, de les retallades salvatges al sector públic, i dels sous congelats. Aquest vot s'ha convertit en una revolta massiva de les víctimes de les polítiques d'austeritat contra els seus enemics de classe.

En l'absència, temporal, d'accions massives organitzades pels sindicats contra les retallades (defensades pel Partit Socialista com una estratègia vital per aturar la marea de les retallades), el referèndum s'ha convertit en una representació de la lluita de classes, reflectint la gran ira de les masses i el seu desig d'un canvi econòmic i social.
Participació massiva
La setmana passada, milers de persones van fer cua a les oficines municipals de tota Escòcia per assegurar-se de que estaven inclosos en el cens abans que acabés el termini per registrar-se. S'estima que en els últims dos mesos s'han registrat més de 300.000 votants, i s'espera un nivell de participació sense precedents de més del 80% en el referèndum.

El llegat de Thatcher, la criminalitat de l'impost sobre el sufragi (“poll tax”), les vagues dels miners, l'atur massiu, la destrucció de comunitats sota els tories... tot això són forces que empenyen a un vot per la independència. “Ara és el nostre torn” és una opinió molt comuna i estesa. El capitalisme britànic està pagant pels seus crims passats i presents.
Rebuig dels polítics establerts
Els líders laboristes, que prometen la mateixa austeritat que estan implementant els tories, són gairebé igual d'odiats. L'odi i el fàstic expressat a les reunions públiques contra Ed Miliband, Alistair Darling i especialment Tony Blair, és atroç. Les enquestes també són una prova concloent. El 61% dels escocesos no confia en Alistair Darling, el líder de la campanya “Better Together” (“Millor junts”). El 67% desconfia d'Ed Miliband, a qui li va només una mica millor que a David Cameron, per a qui els nivells de desconfiança arriben al 67%.

Però els líders del SNP tampoc inspiren confiança, ja que el 58% no confia en les paraules del seu líder, Alex Salmond. La plataforma política del SNP promet retallar l'impost de societats per a les grans empreses i està buscant un pacte d'austeritat sobre la moneda amb el Banc d'Anglaterra que significaria la implementació de les retallades dels tories mentre estiguin al poder. Per tant, la classe treballadora no els veu com un partit en què puguin confiar.

Per aquesta mateixa raó, com va anticipar el Partit Socialista Escòcia fa dos anys, s'ha obert un gran espai a l'esquerra del SNP i pels líders de la campanya oficial pel “Sí”. El debat sobre el referèndum ha donat lloc a un extens interés per les idees polítiques, sobre com construir una Escòcia “millor i més justa”. Com acabar amb les retallades, pujar el salari mínim i defensar els serveis públics?

La resposta de la campanya “Hope Over Fear” (“Esperança contra la Por”) amb Tommy Sheridan, en la qual el Partit Socialista Escòcia juga un paper primordial, ha suposat una expressió concreta d'aquest desig de canvi definitiu.


Les reunions a les que s'ha dirigit Tommy Sheridan han tingut el caràcter de grans assemblees d'una classe treballadora enfadada i enèrgica. La seva condemna del sistema capitalista i les seves demandes, que sota la independència s'acabin les retallades i que els recursos econòmics del petroli i de la infraestructura energètica privatitzada han de ser propietat pública per a implementar un salari digne i acabar amb els contractes de zero hores, rep ovacions i aplaudiments entusiastes.

El punt de referència en què Sheridan s'ha convertit durant la campanya és una expressió de la necessitat d'un partit de la classe treballadora combatiu que pugui liderar campanyes reexides, com la campanya contra l'impost sobre el sufragi de final dels anys 80 i principis dels 90.
Sense solució capitalista

El Partit Socialista Escòcia també lluita pel tipus de reformes i millores per a la classe treballadora que correctament demanda Tommy Sheridan. Tanmateix, també expliquem clarament que en una Escòcia independent sota el capitalisme l'austeritat no s'acabaria. De fet, Alex Salmond i el SNP estan preparats per continuar amb les retallades després del referèndum, sigui quin sigui el resultat. Les polítiques socialistes són essencials per a arribar al final de l'austeritat com hem subratllat en el nostre programa per una Escòcia socialista. Aquestes s'han distribuït i articulat àmpliament durant la campanya.

Una demanda central d'aquest programa és forjar una resposta unificada de la classe treballadora a les retallades capitalistes, no momés a Escòcia sinó també a l'Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord. Per a donar la volta a les polítiques de retallades i privatitzacions és vital la solidaritat de classe dels sindicalistes a través d'una campanya de masses coordinada de tota la Gran Bretanya. I també ho és la demanda de la construcció d'un nou partit de masses de la classe treballadora que representi els interessos de la majoria treballadora.

La idea que molts a l'esquerra plantegen, incloent Tommy Sheridan, és que és possible fer una transició a una forma de capitalisme socialment més justa. Això es resumeix al document “Common Weal” (“Bé Comú”) que proposa el “model nòrdic” de Noruega, Dinamarca i Suècia per una Escòcia més justa.

Nosaltres hem contestat a aquest document explicant que donada l'escala de la crisi econòmica no hi ha possibilitat d'una millora sostinguda i a llarg termini de les condicions de la classe treballadora dins del marc del capitalisme. Necessitem construir un moviment de masses de sindicats i dels sectors més amplis de la classe treballadora per derrotar l'agenda de retallades, i això vinculat amb la lluita per  enderrocar el capitalisme introduint polítiques socialistes decisives.

No és possible tornar al creixement econòmic sense precedents de després de la Segona Guerra Mundial sobre el qual es va construir el model socialdemòcrata nòrdic. Avui, el capitalisme tracta de conduir-nos cap a una eradicació de les passades conquestes de la classe treballadora, incloent els països nòrdics.
I ara què?
Deu dies abans que comenci la votació el resultat del referèndum es troba al tall de la navalla. Una majoria del “Sí” tindria efectes sense precedents en l'elit capitalista britànica i portaria conseqüències transcendentals. Cameron podria veure's obligat a dimitir i els tories podrien caure en una crisi, accelerant una possible escissió cap a l'UKIP. Com va explicar el comentarista polític Martin Kettle el dilluns 8 de setembre al diari “The Guardian”, “Aquest cap de setmana l'impensable s'ha obert pas a cops de colze a l'agenda política britànica. No hi ha ara cap altre assumpte que importi a la política britànica. Aquests potser no seran els deu dies que sacsejaran el món, com va anomenar John Reed a la Revolució Russa. Però seran els deu dies que podrien canviar la nostra vida, sacsejant el poble i l'estat britànic fins als seus fonaments.”

Els capitalistes, per a evitar el que seria un desastre per a ells, podrien proposar noves concessions de competències. El “Projecte Por” (malnom de la campanya oficial pel “No”) s'intensificarà de nou fins dijous que ve. La reina ha declarat que està “horroritzada” per les enquestes, i “preocupada” sobre la seva posició constitucional si guanya el “Sí”. També hi podria haver una intervenció militar britànica a Síria i a l'Iraq abans del 18 de setembre, que podria tenir influència en el vot. I continuaran les advertències funestes  d'un col·lapse financer i econòmic.

El partit laborista cauria en una crisi després d'una victòria del “Sí”. Com va comentar Paul Mason: “Si el matí del 19 de setembre ens aixequem amb la notícia d'un gran avantatge per a la independència, els nivells de commoció en els cercles oficials seran extrems. Però encara més traumatitzats estarien els laboristes. La perspectiva d'una majoria laborista al govern de Westminster després del 2016 seria remota.”

En realitat, si els laboristes adoptessin un programa combatiu socialista i oferissin una clara alternativa a l'austeritat, obtindrien una majoria a Westminster (fins i tot sense els parlamentaris escocesos). El que està minant les possibilitats d'una majoria laborista al govern és la fidelitat servil de Miliband i Edward Ball (representant d'Hisenda dels laboristes) a les polítiques capitalistes i als pressupostos dels tories. Per això, els sindicats haurien de liderar la construcció d'un nou partit de les masses treballadores de forma urgent.
L'equip Escòcia
Els líders del SNP ja s'estan movent per a intentar incloure figures laboristes com Alistair Darling i Johann Lamont a l'anomenat Equip Escòcia, igual que liberal demòcrates i tories. Equip Escòcia és l'organisme que negociarà amb el govern britànic els termes de la independència. Això forma part d'un intent del SNP de refredar les expectatives entusiastes de grans seccions de la classe treballadora a Escòcia que demandaran un canvi real després del referèndum.

Els socialistes i sindicalistes han d'oposar-se a que es deixin aquestes negociacions de vital importància, sobre assumptes com la moneda i els poders d'una Escòcia independent, als polítics pro-retallades. Per contra, nosaltres demandaríem eleccions democràtiques per a aquest organisme, obertes a tothom, incloent la presentació a aquestes eleccions de candidats sindicalistes i socialistes que portarien les demandes independents de la classe treballadora a les converses. Entre aquestes demandes estarien la devolució de 4.000 milions de lliures robades dels serveis públics escocesos com a resultat de les polítiques d'austeritat des del 2010.

Sigui quin sigui el resultat del referèndum, la demanda que no es retalli ni un cèntim més dels pressupostos de Westminster molt probablement creixerà. El vot pel “Sí” podria arribar fins a 2.000.000 de persones que estarien buscant un final a les retallades de serveis i salaris. Tot i així, està clar que els líders del SNP estan preparant-se per a seguir retallant més de 3.000 milions de lliures en els pròxims dos anys. Els sindicats haurien de demanar immediatament el final de totes les retallades a Escòcia, i vincular-ho amb una campanya massiva de vagues generalitzades i coordinades contra les polítiques d'austeritat.
Seguir construint l'alternativa
Hi ha una necessitat urgent de contruir sobre l'enorme potencial que hem vist durant el referèndum entre centenars de milers de persones de la classe treballadora que estan buscant una sortida a l'austeritat capitalista. Hem de seguir construint per la resposta de la classe treballadora a la campanya Esperança contra la Por i la reemergència de la figura de Tommy Sheridan per a ajudar a proporcionar una veu política més forta pel socialisme després del referèndum.

Partit Socialista Escòcia ha ajudat a iniciar la conferència per una coalició escocesa de sindicalistes i socialistes l'1 de novembre a Glasgow. Aquesta té com a objectiu unir tots aquells que vulguin construir una alternativa electoral socialista i de la classe treballadora contra les retallades.

Després d'un vot per la independència hi podria haver moviments per a establir un partit o coalició d'esquerra amb algunes de les forces pro-independència. Aquesta podria iniciar-se amb alguns dels líders de la campanya “Radical Independence” (“Independència Radical”) i alguns dels acadèmics al voltant del document Bé Comú. Tot i així, si es basa en el programa del Bé Comú (i la seva probable manca d'orientació de classe) no hi ha seguretat que això sigui un pas endavant per a resoldre la falta de representació política de la classe treballadora.

Sigui quin sigui el resultat de la votació de dijous, el terreny polític haurà canviat decisivament a Escòcia. La tasca urgent de capitalitzar i canalitzar el gran odi que s'ha fet evident en una lluita de masses per a acabar amb la política de retallades i enfortir les idees del socialisme a Escòcia necessitarà créixer després del 19 de setembre.
Partido Socialista Escocia apoya el “Sí” y que la independencia sea usada para:
• Nacionalitzar, sota control i gestió democràtica dels treballadors, les indústries del gas i del petroli, les energies renovables i els sectors més importants de l'economia escocesa. Això alliberaria milers de milions de lliures per a invertir en programes de creació d'ocupació i per a la reconstrucció dels serveis públics.

• Posar el sector financer sota propietat pública i sota el control democràtic dels treballadors.

• Renacionalitzar la provisió de gas i d'electricitat, del transport i dels sectors privatitzats de l'economia.

• Augmentar els impostos als més rics i a les grans empreses. Incrementar el salari mínim i acabar amb els atacs contra l'estat del benestar.

• Salaris decents i la fi dels contractes de zero hores.

• No a l'OTAN. “Trident” (programa de míssils nuclears britànics) i totes les armes de destrucció massiva fora d'Escòcia. Inversió en occupacions socialment útils.

• Abolició de totes les lleis anti-sindicals.

• Els sindicats han de trencar amb el laborisme i construir un partit de masses dels treballadors.

• Revertir totes les retallades. El govern escocés ha de representar les persones treballadores, desocupades i pobres que defensen els llocs de treball, els salaris, els serveis públics i les pensions i rebutgen la implementació de retallades que els facin pagar per la crisi.


• Per un pla socialista de producció a una Escòcia independent i socialista com a part d'una confederació voluntària amb l'Anglaterra, Gal·les i Irlanda com un pas cap a una Europa socialista.

Gran assistència per a escoltar a Tommy Sheridan i els seus arguments socialistes per la independència

La reunió pública a Dundee del 4 de setembre “Esperança contra la Por - Temes socialistes per la Independència” estava plena, hi van assistir més de 500 persones. La premsa local va dir que l'assistència va ser de més de 800 persones. El lloc de la reunió va tancar 10 minuts abans del començament mentre que 100 persones es quedaven fora per falta d'espai. Es va organitzar espontàniament una reunió addicional per a les persones que no van poder escoltar Tommy Sheridan.

Sinead Daly, membre del Partit Socialista Escòcia, va obrir la reunió i va explicar que aquella era la reunió número 96 d' “Esperança contra la Por” i que més de 20.000 persones ja havien escoltat el socialista Tommy Sheridan i les raons per les quals demana un vot per la independència en el referèndum. L'assitència massiva a les reunions a ciutats, pobles i fins i tot poblets de tota Escòcia reflecteix el gran interès en escoltar les raons de l'esquerra i dels socialistes per a votar per la independència.

“Avui necessitem discutir com farem servir els poders de la independència per a acabar amb la pobresa i construir una societat per a milions de persones, i no per a una minoria de milionaris. Volem veure una Escòcia independent i socialista per l'interés de la classe treballadora”, va explicar Sinead.

Jim McFarlane, un membre prominent del sindicat Unison a Dundee i portaveu de Partit Socialista Escòcia va dir:

“Oficialment, el 26% dels nens a Dundee són pobres. El 18 de setembre centenars de milers de treballadors poden donar el seu veredicte sobre els anys de retallades i de caigudes del nivell de vida.

Votaré “Sí” perquè sóc un sindicalista i socialista. He treballat per a ajuntaments laboristes i del SNP, i pel que fa a retallades, tots dos són culpables, sense ni tan sols protestar o fer campanya en contra.

Estem fent una campanya per la propietat pública dels bancs i de les indústries del petroli, del gas i dels sectors més importants de l'economia. La independència s'ha de fer servir per a proporcionar un salari decent per a tothom i recursos suficients per l'estat del benestar i per a acabar amb els contractes de zero hores.

Necessitem un nou partit de masses de la classe treballadora amb polítiques socialistes per a proporcionar tot això a una Escòcia independent. Un moviment massiu contra les retallades i per una Escòcia independent i socialista, vinculada amb les lluites pel socialisme a l'Anglaterra, Gal·les i Irlanda és l'única sortida real a l'austeritat salvatge.”

Angela McCormick, membre del Partit Socialista Escòcia, també va parlar, subratllant l'escàndol pels costos de Trident i el que es podria fer amb aquests diners si s'invertissin en la creació de llocs de treball i en serveis públics.

Quan Tommy Sheridan es va aixecar per parlar, va ser rebut amb un gran aplaudiment. Sheridan va estripar els polítics de les retallades, des de Thatcher i el seu “monstre” David Cameron, fins a Ed Miliband:

“Mai vam votar per Thatcher, mai vam votar per Cameron, però vam haver de carregar amb ambdós governs. Parla amb els teus companys de feina que estiguin indecisos i digue'ls que votin “Sí”. Torna a casa, mira als ulls els teus fills i digue'ls: 'Us he salvat d'un altre govern tory per sempre' ”

Després de la independència “invertirem en les coses que més l'importen a la gent corrent, no en armes de destrucció massiva il·legals i immorals”. Sheridan també va demandar la propietat pública, salaris decents, la fi de la pobresa a una Escòcia independent i va rebre una prolongada ovació de l'audiència.

A aquesta reunió pública, es van vendre més de 100 còpies del diari “Socialist” i es van distribuir més de 300 còpies del pamflet de 4 pàgines del Partit Socialista Escòcia sobre el referèndum. A més, els assistents van donar a la campanya centenars de lliures.